La Secció de Lletres, que forma part de l’Agrupació Cultural de Vila-seca, es va crear amb l’objectiu de promoure i estimular la creació literària, la investigació de temes vila-secans sobre història, geografia, poesia, botànica, topografia, etc. Aquest conjunt d’activitats configuren i caracteritzen la gestió de la secció.

Actualment la junta directiva està formada per la presidenta, que és Montserrat Garriga Pujals, i els Vocals, que són Carles Jansà i Gran, David Melero Domènech, Maria Estradé Pujals, Ramon Setó Vallverdú i Josep Toquero Pujals.

Activitats

Per a aconseguir aquests objectius la Secció de Lletres ha convocat:

• El Concurs Literari es va convocar durant 18 anys, des de 1973 fins al 1991. Tenia lloc una vega a l’any i els jurats adjudicaven i entregaven els premis als guanyadors en un acte públic. Quan el concurs es va deixar de fer, va ser substituït per les Beques.
• La Beca Mossèn Muntanyola estava dedicada a la poesia.
• La Beca Doctor Torroja dedicada a la creació literària.
• La Beca Doctor Gibert dedicada a la investigació social i històrica que es va convocar des de 1992 fins al 2004. El premi era una quantitat amb diners. Totes aquestes beques servien per tenir temes i matèria important per a la confecció de llibres per editar. No obstant això, aquestes Beques també es van deixar de convocar.
• La Roda d’Art, que presentava cada any obres de pintura o escultura, tot col·laborant amb altres centres d’estudis.
• Conferències i xarrades.
• Homenatges a persones com Ramon Muntanyola, Esteve Pujals Fontrodona i Antoni Vicens Montserrat.
• Col·lecció de Monografies. Col·lecció de llibres de temàtica local. Fins al moment actual s’han publicat 23 llibres.

Llibres editats

1.- La llegenda del Rescat de Sant Esteve, d’Eufemià Fort i Cogul (1973).

2.- Miscel·lània Mossèn Muntanyola. Volum I (1974).

3.- Miscel·lània Mossèn Muntanyola. Volum II (1974).

4.- Un gran vila-secà del segle XIII: fra Bonanat, abat de Santes Creus, d’Eufemià Fort i Cogul (1975).

5.- Topografía Médica de Vilaseca de Solcina, d’Agustí M. Gibert i Oliver (1977).

6.- Toponímia de Vila-seca de Solcina i el seu terme municipal, de Ramon Amigó i Anglès (1978).

7.- Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, d’Eufemià Fort i Cogul ( 1979).

8.- Barenys i Emprius de Salou: aspectes econòmics i socials (segles XII-XVIII), d’Anton Jordà i Fernàndez (1981).

9.- Vila-seca i Salou: el seu passat monumental, d’Emma Liaño Martínez (1984).

10.- Les plantes medicinals i d’aplicació del terme municipal de Vila-seca i Salou, de Carles Jansà i Gran ( 1985).

11.- Temps i vents. Poemes de Salou, de Jordi Gebellí i Puig (1985).

12.- Vila-seca i Salou: aspectes econòmics i socials en el segle XVIII, de Josep Morell i Torrademè (1986).

12a.- Vila-seca en el segle XVIII, de Josep Morell Torrademè (2ª edició) (1999).

13.- Cal·lípolis. Salauris. Aplec documentat de notícies històriques: Solcina (Vilaseca), la Pineda, Port de Salou, Platja de Barenys i Vilafortuny, d’Agustí M. Gibert i Oliver (1988).

14.- Antics territoris del municipi de Vila-seca i Salou, de Ramon Farriol i Clavé, Carles Jansà i Gran i Josep Morell i Torrademè (1988).

15.- Pàgines de la historia de Vila-seca de Solcina, de Josep Morell Torrademè (1990).

15ª.- Història de Vila-seca, de Josep Morell i Torrademè (2ª edició) (1998).

16.- El “Repertorio…” de Mn. Salvador Babot (1796-1874), d’Anton Jordà i Fernàndez (1992).

17.- Diccionari històric d’eines agrícoles de Vila-seca, de Josep Morell i Torrademè (1994).

18.- Les mines d’aigua a Vila-seca i a Salou, de Jordi Cáceres Silva, Ignasi Casals Miró i Francesc González Reverté (1995).

19.- Epidèmies i demografia a Vila-seca, de Ramon Farriol Clavé, Montserrat Garriga Pujals, Estefania Genovès Salvadó, Carles Jansà Gran i Josep Morell Torrademè (1996).

20.- Evidències del passat. Prehistòria i món antic a Vila-seca, de Maria Adserias Sans (1998).

21.- L’emigració vila-secana cap a Austràlia i Amèrica entre 1860 i 1960, de Montserrat Garriga Pujals (2001).

22.- Pirates i corsaris. Elsa tacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona, de Pedro Otiña Hermoso (2016),

23.- El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve, de Coral Cuadrada Majó i Montserrat Garriga Pujals (2018).

Col·lecció Recerca

Fins ara s’han publicat 9 llibres.

1.- Recull de poemes, de Ramon Sendra i Moyano (1984).

2.- Geografia física de Vila-seca i Salou, de Josep Morell i Torrademè 81984).

3.- Miquel Escudero (1985).

4.- XX Aniversari de la Secció de Lletres. Vila-secans il·lustres, de Ramon Farriol i Clavé (1993).

5.- Cronologia de Vila-seca, de Josep Morell i Torrademè (2003).

6.- El Ball de Sant Esteve, de M. Pineda Cardona Morell (2008).

7.- Vila-seca a la Guerra del Francès (1808-1814), de David Melero Domènech (2011).

8.- El Camp d’Aviació de la Pineda (Vila-seca. Tarragona), de Pedro Otiña Hermoso (2013).

9.- El segle XVI a Vila-seca: la vila i l’església, de Josep Llop Tous (2015).

El Ball de Sant Esteve

L’any 2018, la Secció de Lletres va recuperar la representació del Ball de Sant Esteve, que s’havia fet cada any per la festa major, el dia 3 d’agost, fins a finals del segle XIX, l’any 1896.

El 1965, puntualment, es va reinventar el ball i se’n va fer una versió en català. El Ball de Sant Esteve que ara es representa és un ball parlat que explica la Llegenda del Rescat de Sant Esteve i es basa en una còpia manuscrita de 1879. L’adaptació al català va anar a càrrec de Pere Navarro Gómez i Magí Sunyer Molné, professors de la URV. La música, basada en tonades que sonaven al segle XVIII, va ser arranjada per Àngel Vallverdú Rom, investigador i assessor de música tradicional. Hi ha el propòsit i la intenció de mantenir la seva continuïtat.

Per les representacions es compta amb la col·laboració del grup de teatre La Tramoia de Vila-seca amb la participació dels actors següents: